Us posem un parell de fotografies de la xerrada, com podeu veure amb força assitència de públic. Per als més interessants també us afegim el resum de la conferència que el mateix Josep Rubió ens ha fet arribar.
GUERRA CIVIL A LES GARRIGUES (1936-1939). APUNTS EN EL CAS DE TARRÉS
Tarrés, 8 desembre de 2011
La guerra civil, malauradament, tot i que menys, encara per molts, és un tema tabú. Les ferides obertes foren molt profundes que, en alguns casos, encara no s’han curat.
Crec que la Guerra s’ha d’explicar i conèixer. No podem continuar amagant el conflicte, ni pensar només en la repressió franquista.
Cal recordar que el procés de divisió territorial de Catalunya dels anys trenta, fou aprovada oficialment per mitjà de dos decrets del govern de la Generalitat. El primer, el 27 d’agost de 1936, que fixava les regions i les comarques, on les Garrigues quedava adscrita a la regió de Lleida, la regió VIII, i el 23 de setembre de 1936, on s’adscrivia els municipis a la comarca respectiva i fixava els centres comarcals o capitals, a les Garrigues, fou les Borges Blanques després d’un ampli debat i queixes fetes pels granadellencs reclamant, per la població, la capitalitat de la comarca, com ja ho havia estat en temps anteriors.
Per tant doncs, cal partir que la nova situació administrativa dividia la comarca de les Garrigues en vint-i-cinc poblacions. Sense oblidar que hi havia una altra divisió, l’eclesiàstica, que dividia les Garrigues entre dos bisbats, el de Lleida i el de Tarragona (on pertanyia Tarrés).
La comarca de les Garrigues va restar a la reraguarda durant el conflicte, pràcticament, igual que la resta de Catalunya, ja que el cop d’estat va fracassar.
Això permet veure l’evolució de totes les fases del conflicte de forma clara com per exemple l’anomenada fase de la revolució de 1936:
- Constitució dels comitès locals amb poder real que convisqueren amb els ajuntaments que quedaren en un segon pla
- La repressió revolucionària, tant des del punt de vista civil com religiosa.
Segons la recerca actual, a la comarca hi van haver 183 víctimes a la reraguarda. 157 entre civils i militars i 26 religioses.
Repressió Religiosa: La parròquia dedicada a Ntra. Sra. de Santa Maria de l’Assumpció fou saquejada i cremades les seves imatges, molt probablement entre els dies 24 i 25 de juliol. Fou convertida successivament en magatzem del Sindicat Agrícola i quarter militar.
Foren cremats tots els retaules i altres objectes de culte. Desaparegué una creu processional de plata d’estil gòtic. Sembla que fou entregada a la Generalitat de Catalunya segons document de rebut expedit per la Conselleria de Finances datat el 19 de gener de 1937. Així com es destruí l’altar de Sant Isidre. També es perderen l’altar de la Verge del Rosari, d’estil plateresc.
La valoració total dels danys produïts pel saqueig de la parròquia foren de 186.700 ptes, desglossat de la següents manera: imatges, retaules i pintures: 102.000 ptes; ornaments (piques, ...): 12.700 ptes; vasos sagrats: 72.000 ptes.
Malgrat no es produïssin víctimes residents a Tarrés, sí que hi hagué morts, concretament 5 relacionats amb la població.
- La formació de col·lectivitats. La creació de les col·lectivitats fou un dels símbol de la revolució social de la guerra. D’aquesta manera es localitzen les col·lectivitats agrícoles formades a la comarca i qui les dirigia.
Un total de 23 col·lectivitats a 19 pobles de la comarca, la majoria d’elles encapçalades per la CNT.
En el cas de Tarrés, tenim notícies de la col·lectivització d’una part de les terres d’alguns pagesos, situades al terme de Vinaixa, cosa que ens porta a afirmar que aquestes terres eren gestionades pel col·lectivistes d’aquella població veïna, com ho demostra la incautació de terres per part del sindicat de la CNT de Vinaixa a Josep Palau Vallverdú, natural de Tarrés, d’una peça de terra a la partida “Carros”.
Tarrés fou dels pocs pobles que no va emetre moneda pròpia, juntament amb Puiggròs.
Els refugiats. A mesura que avançava la guerra anaven arribant a la nostra comarca més refugiats i desplaçats. L’agost de 1938, constituïen un 15% de la població total de la comarca, uns 3775.
La major part, molt probablement procedien d’Andalusia, tot i que resulta impossible fer una quantificació global, si mirem les víctimes, veurem que la major part són andaluses i, per tant, per deducció podríem creure en una presència majoritària d’ells.
A Tarrés tenim registrats un màxim de 22 refugiats l’agost de 1938.
l’Exèrcit a la comarca
- Les forces republicanes a la reraguarda. La nostra comarca fou, un cop establert en Front del Segre, envaïda per tropes republicanes que s’establiren en les diferents poblacions del nostre territori. Un cop és ocupada la ciutat de Lleida, el 3 d’abril de 1938, i per tant ocupa el marge dret de la ciutat, s’estableix, des d’aquell moment l’anomenat Front del Segre durant 9 mesos.
En aquest període de reraguarda es construïren diferents línies de defensa, entre elles la L-2 i les diferents posicions d’enllaç consistent a fer fortificacions des de l’Hospitalet de l’Infant, passant per Falset, cap a la Pobla de la Granadella arribant a la rodalia de l’Espluga Calba, per així enllaçar amb la línia (L-2) en la zona de Ciutadilla. D’aquí la línia de nius de metralladores i trinxeres que poden veure’s des de la carretera.
- La Batalla de les Garrigues i l’ocupació franquista. S’analitza l’ofensiva final franquista a Catalunya i, per tant a la nostra comarca entre el 25 de desembre de 1938 i el 10 de gener de 1939 (ocupació de Fulleda i l’Espluga Calba).
El diumenge 25 de desembre, dia de Nadal, serà especialment dur per la comarca de les Garrigues. Fou el dia en què hi hagué més bombardeigs de tota l’ofensiva, un total de dotze, a més de l’ocupació del primer poble, Granyena de les Garrigues, per la Divisió Littorio italiana.
Com a contrapartida, es produeix la reacció republicana amb un ràpid contraatac que provocà que s’aturés l’avanç franquista i comencés l’anomenada, Batalla de les Garrigues.
Arribava el fatídic dia 8 de gener de 1939, cau la població de Tarrés a mans del CTV Frecce Verde amb el suport de la Divisió Littorio. El mateix dia s’ocupà la Floresta i els Omellons per part de les frecce nere i azzurre.
Pluja de foc, els bombardeigs a la comarca: Castelldans va ser el poble més bombardejat de la comarca (25), la majoria fou atacs de l’aviació italiana, mentre que a la Granadella (20 atacs) foren els alemanys (Legió Cóndor) i els franquistes (Brigada Aérea Hispana) qui s’encarregaren de protagonitzar els bombardeigs.
Els refugis. La població civil cercava amagatalls per reduir els efectes dels bombardejos. Les cabanes del terme foren les més utilitzades però també es construïren refugis als nostres pobles.
Podem parlar de 28 refugis antiaeris localitzats a la comarca. La població d’on en tenim més referències és les Borges Blanques amb 9 refugis, mentre que a la Granadella, en localitzem 6.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada