dimecres, 9 de maig de 2018

NOTÍCIA AL DIARI SEGRE AMB UNA REFERÈNCIA A TARRÉS

Més de quaranta pobles de Lleida amb gairebé 7.000 veïns no tenen cap botiga

  • X.RODRÍGUEZ / M. MOLINA
Actualitzada 09/05/2018 a les 10:37
La Noguera i la Segarra, les més afectades, i els residents s’organitzen per comprar
Joan Roca a l'última botiga que queda a Sedó, al municipi de Torrefeta i Florejacs.
© Joan Roca a l'última botiga que queda a Sedó, al municipi de Torrefeta i Florejacs.
X. Santsemasses
Més de quaranta municipis de Lleida, que sumen almenys 6.800 veïns, no tenen botiga de queviures ni establiments comercials, segons dades de la conselleria d’Empresa. La Noguera, la Segarra i el Solsonès són les comarques amb més localitats sense comerços, mentre que al Segrià, el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça tots els municipis tenen més d’un establiment.

Les xifres són similars a les de fa una dècada, encara que aquestes localitats segueixen patint les conseqüències de la despoblació rural. Per exemple, Cava, Estaràs, Esterri de Cardós, Fulleda, Guixers, Omells de na Gaia i Tiurana (que consta al llistat de la conselleria) van perdre un 18 per cent dels veïns entre el 2008 i el 2017. Aquesta situació provoca que els habitants d’aquests municipis hagin d’enginyar-se-les per poder fer la compra. A Bellmunt d’Urgell, cada dia arriba el forner des de Castellserà i els medicaments des de Penelles, mentre que a Canejan el Conselh Generau ofereix un servei de taxi a la demanda els dimecres perquè els veïns puguin anar a Bossòst o a Les a comprar.

A l’Alt Urgell, el conductor del transport a la demanda del consell de vegades porta petites compres dels establiments de la Seu d’Urgell als veïns de pobles com Tuixent o Estamariu. Alguns d’aquests quaranta municipis fa molts anys que no compten amb una botiga, com és el cas de Riner o Lladorre, encara que en aquest últim sí que hi ha un establiment turístic. El mateix passa a Tarrès, on el Sindicat disposa d’un espai d’agrobotiga, que també està orientat als turistes.
Fa uns quants mesos Florejacs va perdre el restaurant i fa unes setmanes també el forn. Era l’últim que es mantenia obert en aquest municipi. A Concabella (Plans de Sió) va tancar fa dos anys l’últim i centenari comerç, l’Estanc de Cal Canosa, que actualment la família manté com a museu particular. No obstant, hi ha municipis que van recuperar el comerç local i l’han tornat a perdre, com és el cas de Bausen. El 2008 va obrir la Tauerna Era Pajareta i a la primera planta els propietaris van crear una petita botiga i van tornar a disposar d’un establiment de queviures després de quinze anys.

Per la seua part, l’alcaldessa de Bausen, Veronique Fontan, va explicar ahir que el servei de bar continua obert, encara que la botiga va tancar fa temps perquè “no era rendible”. Així mateix, als Alamús fa prop de set anys van tornar a tenir una botiga de queviures, Queviures Carme, després d’haver- ne estat vuit sense un comerç. L’alcalde, Celestí Panavera, va reconèixer que “mantenir un establiment en un poble petit és complicat”.

Disminució d’habitants

Fonts de la conselleria d’Empresa van assegurar que aquest fenomen es registra generalment en pobles petits que han anat perdut població i els comerços tanquen perquè l’activitat es concentra en municipis més grans i a les capitals de comarca. Malgra tot, treballen perquè cada localitat tingui almenys un comerç.
L’últim establiment de Fígols va tancar fa quinze anys
Les prestatgeries de la botiga tancada a Fígols.

L’única botiga que hi havia a Fígols i Alinyà era a Fígols i va tancar les portes ara fa quinze anys. El comerç va aguantar obert fins que la propietària, Carmen Serradell, va fer els 89 anys. Aleshores, amb prou feines venia una mica de fruita i llaunes de conserves. El poble està a escassos dos quilòmetres d’Organyà i els veïns es desplaçaven a comprar a aquesta localitat. Serradell, ara amb 104 anys, se’n va anar a viure al Solsonès amb els fills, però l’interior del local de la botiga, a la plaça Major, conserva les prestatgeries originals, informa C. Sans.
Un sol comerç per als tretze pobles de Torrefeta i Florejacs

Ca la Montserrat de Sedó, un negoci familiar regentat per Montserrat Alavedra i Joan Roca, és l’únic comerç dels tretze pobles de Torrefeta i Florejacs. L’establiment té carnisseria i productes de tot tipus. L’habitatge està situat a la planta superior i en moltes ocasions els veïns truquen directament a la casa. Joan va explicar ahir que el comerç no té gaire moviment i “s’ha de tenir paciència i fer moltes hores”, però va reconèixer que en poblacions petites amb una mitjana d’edat elevada la botiga és un servei molt important. Antigament, però, a Sedó hi havia fins a tres botigues.

1 comentari:

  1. Sempre fa il·lusió contemplar el nom de Tarrés. Llàstima que hi hagi aquest despoblament generalitzat. Ànim i endavant!

    ResponElimina