La immatriculació és el registre d’un bé immoble per primera vegada. La polèmica sobre els béns immatriculats a nom de l’Església té l’origen en la Llei hipotecària que el franquisme va aprovar el 1946. Aquesta norma, vigent fins al desembre de 2015, establia que l’Església, igual que l’Administració, podia immatricular una finca malgrat que no en tingués cap títol que n’acredités la propietat. Concretament, l’article 206 facultava els propis diocesans per acreditar la propietat dels béns immatriculats, com si fossin notaris. Les autoritats eclesiàstiques només havien d’estendre un certificat que fes constar el títol o mode amb què aquests béns van ser adquirits, requisit que sovint entenien satisfet amb una al·lusió genèrica a la possessió dels immobles des de temps immemorials.
En el cas de Tarrés les immatriculacions no han generat cap polèmica ja que els béns de l'església són prou coneguts per tothom.
En el següent enllaç podreu conèixer quin són aquests béns que han estat immatriculats a Tarrés, només heu de posar a cada casella la corresponents província, comarca i municipi.
MAPA D'IMMATRICULACIONS ECLESIÀSTIQUES
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha fet pública la llista de béns immatriculats per l'església. Segons les dades publicades l’Església catòlica ha inscrit 3.722 immobles al seu nom, sense cap títol que n’acredités la propietat. Així consta al conjunt dels registres de la propietat de tot Catalunya. Es tracta d’unes inscripcions fetes entre el 1946 i el 2015. La majoria són de construccions dedicades al culte (50 %), com temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris; així com de terrenys (41 %), sobretot, rústics. La resta d’inscripcions són d’edificis (9 %) com rectories, garatges o palaus. Lleida suma el 58 % de les immatriculacions.
http://justicia.gencat.cat/ca/serveis/immatriculacions-esglesia/
És molt interessant. Moltes gràcies!
ResponElimina