HISTÒRIES COMPARTIDES, PER JOSEP MARIA PASQUAL (II)

 LES ROQUES FRESQUES

Pels que passegem pel terme, és curiós veure com les pedres sempre han sigut un dels protagonistes principals de la vida dels tarresans. Se´n veuen moltes en estat natural, com les Roques Fresques, trencades per una acció natural compartida entre la vegetació i els elements meteorològics. La pluja, la humitat i el fred van fer néixer algunes petites escletxes que, temps després, van ser aprofitades per arrelar-hi herbes. Posteriorment els arbres també se les van apropiar. A base de créixer les arrels i eixamplar les escletxes finalment van caure. Aquests pedrots anomenats "Roques Fresques", que hi ha camí de la Fontanella, ja fa molt segles que estan així, de tal manera que la paraula "fresques" ve d´una altra de molt antiga i que és "fesses", equivalent a trencades o partides. 

Per tant, els nostres avant passats, devien conèixer el lloc com "Les Roques Fesses" i amb el temps el mot ha derivat en "Les Roques Fresques"

A la fotografia (dalt) podem veure una vista de les Roques Fresques al fondo del Comellar, anant cap a la Fontanella.
Imatge en detall de les Roques Fresques (baix). 

(foto de Les Roques Fresques)
Però també se´n veuen d´altres que l´home ha aprofitat, deixant l´emprempta del seu treball.
Les barrinades es feien servir ja a mitjans del s. XVIII. El rector diu que feia un " gran treball enderrocant y partint rocas amb polvora que causaven horror los estruendos".  El rector condicionava l´hort que tenia prop de l´església.
Per exemple, foto del rocam del davall del dipòsit, que podeu veure a sota. En la imatge es veu a la pedra com una marca vertical llarga -a l'esquerra de la roca- és la marca d'una barrinada (!).

Després per a tallar la pedra a mida convenient, tenien eines que deixaven la marca inconfusible, com l'escoda. Posem per exemple, foto del rocam del davall del dipòsit.