HISTÒRIES COMPARTIDES, PER JOSEP MARIA PASQUAL (X)

                                          SANT MARTÍ DEL CORREGÓ

A Tarrés, qui més qui menys, tothom ha sentit parlar de l´ermita de sant Martí del Corregó. Documents de fa 500 anys ens diuen que els tarresans encara veneraven el sant Martí a la seva capella, hi deixaven diners per al culte i hi feien dir misses... Però la devoció venia encara de més antic (algun dia en presentaré alguna petita història que ja tinc començada).
El cas és que fa més de 70 anys que tenim la seva escultura al poble i potser mai li havíem donat gaire importància... Potser també perquè no es gaire vistosa. Avui però us faig partíceps de la seva catalogació com a una escultura clarament d´estil gòtic (per més que de confecció tardana), entre els anys 1400 i 1500. La imatge representa una de les dues advocacions de sant Martí, el bisbe. Té una posició hieràtica, i es veu que la mà esquerra porta el bàcul de bisbe, mentre que amb la dreta beneeix al poble (mans molt petites, vegeu la remarcació amb negre de la 3a fotografia). Va revestit d´una casulla amb una creu al pit, i amb diferents arrugues en la vestimenta. La vara està trencada de la part de dalt, així com el cap del sant.
A baix li surten els dos peus, i més avall hi ha com un petit plafó que potser emmarcaria algun ornament o objecte extern.
En fi, estem davant l´escultura devocional més antiga de Tarrés.
Un testimoni dels lligams del nostre passat històric i religiós.

A baix veiem l'esmentada imatge de pedra a la seva ubicació actual, l'entrada de l'Abadia de la parròquia.

Com arribà la imatge a Tarrés? Explica el Jaume París Pujol (ca l'Amorós) "que quan ell era escolà -deuria ser als anys 40-, un diumenge sortint de missa, van agafar un ruquet que tenien a casa, aquest era propietat d'uns pastors que passaven temporades a Tarrés provinents del Pirineu. Recorda que hi van anar ell, el seu pare (Josep Maria París Arbós de cal París), l'Angelet de cal Pastisser (Àngel Vallverdú Farrera) i el jaio de cal Fuster (Antoni Arbós Llorac). L'estàtua era al cap de terme, damunt del Corregó de cal Pastisser, en un marge d'un tros propietat de cal Cabeça de Vimbodí. Van carregar l'estàtua al ruc i la van portar cap al poble. També van mirar pels marges dels voltants si veien el cap de l'estàtua però no la van trobar."

A sota es veu la imatge amb els relleus ressaltats per tal veure millor els detalls.