dissabte, 7 de març del 2015

HISTÒRIES COMPARTIDES, PER JOSEP MARIA PASQUAL (XX)

CAL POPALAU

Avui sabem que els PALAU ja eren a Tarrés al 1478 ( no només al 1500 com vaig dir a la 13a Història Compartida, si no 22 anys abans ). Com sabeu, els Palau van tenir casa a la Torra i que poc a poc es van escampar per les vores, la Costa, carrer dels Palaus, carrer de l´Església, la Font, etc. Be doncs, els Popalau procedien dels que van viure al carrer de la Costa, i després es van traslladar a la Plaça del poble, aprox. al 1700. Era el Josep Palau Palau (1686-1752), casat amb Maria Fleix.
Aquesta casa és la que avui coneixem per cal Carlos (descendent de cal Popalau) de la Plaça o carrer Montserrat, però que llavors ja s´anomenava cal Popalau. Al llindar hi ha  J.P.1880, inicials d´un quadrinét (nét de 4t grau) d´aquell primer. Era Josep Palau Sanahuja, casat amb Maria Vallverdú de Tarrés, els quals haurien modificat bastant el vell edifici del 1700.

El sobrenom Popalau surt escrit per primera vegada al 1752, i està format per dues paraules: Po i Palau ( una manera per a diferenciar els molts Josep Palau que hi havia. Recordeu el capítol de ca l´Engràcia ...). En aquest cas, PO és una manera molt familiar d´anomenar al Josep, Josepó. Amb dit acabament s´hi va afegir el cognom PALAU. Per tant tenim un Josep Palau que se´l anomena “Po-Palau” (Josepó Palau).

A principis del s. XX, un dels germans va deixar la Plaça i es va fer un nou habitatge a l´actual carrer de l´Església, emportant-se amb ell el sobrenom. El llindar de la nova casa n´és testimoni ( J.P. 1918 ). Com que tenia una baixos força grans, anava molt be als seus propietaris ja que tenien uns quants carros i tartanes.
A la Guerra civil del 1936-1939, el cap de casa anà al front i morí de malaltia, tot deixant la família amb fills petits. Una circumstància que marcà el destí dels seus descendents, avui repartits entre algunes comarques de Barcelona i Tarragona. Amb tot però, abans ja s´havien escampat per poblacions com Vimbodí, Vinaixa, l´Espluga de Francolí i les Borges Blanques.
Un habitatge llargament treballat que, malauradament, no complirà els cent anys...    


Imatge de la porta de cal Carlos, antigament cal Popalau. Al carrer Montserrat.
A baix, la llinta de la casa, amb les inicials i la data esmentats.





A dalt cal Popalau al carrer de l'Església i a baix detall de la dovella central de la portalada gran amb la data de construcció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada