Pel que sembla, el renom “Perdiu” començà amb el cognom Boqué, procedent de l´Espluga de Francolí.
Va arribar a Tarrés a finals del 1700: Joan Boqué (paleta) i Raimunda Gili. Segons testimoni recollit a Les Borges Blanques, dit sobrenom vindria donat per una manifesta primor de cames (“com a una perdiu”) d´un dels components de la casa. A Tarrés ja està documentat al 1806.
Aquests
Boqué van habitar (o potser es van fer) la casa aïllada que avui encara porta
aquest nom, tocant a La Creu de l´entrada del poble. Com a mínim van tenir un
fill, l´Antoni, i una filla, la Maria
Boqué. La noia es va casar, el 1808,
amb un Ramon Palau (1779-1833).
Segurament amb el casori, la Maria introduiria el renom de “Perdiueta” a la nissaga d´aquells Palau, provinents de la Costa i de la Font. Per extensió, doncs, la casa on habitaven es
començaria a conèixer com cal Perdiuet,
a la vegada que deixava d´anomenar-se cal
Pujol (propietari anterior als Palau). Així la nova realitat de
la família Palau Boqué s´imposà a la casa del carrer de la Plaça, avantpassats dels
actuals propietaris i que encara són anomenats Perdiuet.
La
singularitat de cal Perdiu ha seguit
marcant els seus propietaris i estadants: tant els Pelegrí que hi van ser al segle XX com els actuals Arbós, tots han sortit amb el renom de “Perdiu”. Així veiem com, no solament
les persones posen nom a les cases, en ocasions també hi ha cases que sobrenomenen
i classifiquen a algunes persones.
A baix veiem la imatge de cal Perdiu, tocant a la Creu, a l'entrar del poble. Tot i que amb el temps ha canviat de família, es manté el renom original de cal Perdiu.
Curiosament ara a Tarrés tenim dos cal Perdiu, aquesta és l'altra vivenda que té el mateix nom. La gent del poble els diem a totes dues cases cal Perdiu. A la imatge de baix, el rodet a l'entrada on s'especifica que la vivenda abans era la Pallissa de cal Perdiu.
A baix veiem la imatge de cal Perdiuet, al carrer Montserrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada