JAUME

Com ens costa de creure Jaume que ens hagis deixat, com costa d'entendre... i en realitat no costa tant... només que no ho volem.

Et voldríem veure passejar per la carretera de la mà de la Marta, et voldríem creuar amb la furgoneta amb els gossos en qualsevol camí del terme, et voldríem trobar dinant al Sindicat amb la família, voldríem que ens donessis el crit a baix als horts, escoltar les teves infinites anècdotes, les teves reflexions de la vida, de la caça, de la política, de tot el que parlaves, que de parlar en sabies... i molt! Sempre deies: "t'ho explico de pressa..."

Voldríem que sonés el telèfon i fossis tu preocupat per algun motiu... per la salut, pel algun incident del poble... que ens expliquessis el que t'amoïna amb el teu taranà tant xocant, tant autèntic que al final acabaríem rient.

Aquesta manera de fer teva generava confiança en la gent, que t'explicava els seus neguits, inquietuds, pensaments...

Et devem molt Jaume..., et devem l'honor i el plaer d'haver coincidit amb tu, una persona honesta, simpàtica, propera, valenta i sàvia, una persona que anava de cara, sensible,  involucrada, també tossuda i capficada...

Has estat un company immillorable, sempre disposat a anar on fes falta i a donar un cop de mà, un company com no n'hi ha... un bon amic.

Et trobem a faltar ja, quan encara no ens creiem que hagis emprès un altre camí, un camí que al final no t'ha fet por i allà on vagis, aquells que trobis tindran sort.

T'hem estimat i no t'oblidarem.

Descansa en pau Jaume, naltres t'enyorarem.