EL TERME DE TARRÉS ALS INICIS DE LA REPOBLACIÓ CRISTIANA AL SEGLE XII

L'any 1998, el professor medievalista de la UDL va publicar aquest estudi a la revista Urtx amb diverses referències a Tarrés.

L'estudi explica i exposa com els castells amb el seu terme van estructurar bona part del territori de la Catalunya conquerida en els segue XI i XII.

A mitjans segle XII Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, conquereix un ampli territori que va ven bé de Lleida fins a la frontera actual a la Sènia, al sur de Catalunya.

Per anar repoblant el territori en molts llocs atorga cartes de població, en el cas de Tarrés el territori fou donat a Ramon de Boixadors que va ser el primer senyor de Tarrés. Tenim doncs un espai físic -un terme- amb el seu senyor i castell corresponent. Per tal d'estructurar millor el territori, el castell termenat es subdivideix en entitats menors, les quadres.

A la pàgina 18 trobem el següent text: " el territori es cobrirà igualment de castells termenats i l'interior d'aquest es sargirà de quadres. Els primers s'erigeixen perquè ipsum  castrum siat poblatum i les segones s'ofereixen a un cavaller perquè aquest hi construeixi, per exemple, ipsa statica cum III bestorres de petra et calce. Són, per tant, els elements propis de la concepció feudal del territori, en els quals es subjectaran els mecanismes de conceptualització de l'espai, d'estructuració jurisdiccional, de control de la població i d'extracció de la renda. De forma ben coherent, el senyor de Tarrés, Ramon de Boixadors, per a empentar el desenvolupament socio-econòmic d'aquest castell termenat quarteja el terme, entre 1151 i 1156, en quatre quadres: Vall Quadros, l'Espluga Roja, Torrelles i Fulleda. En constituir-les, es servarà el format castralitzat i jerarquitzat per a estructurar el territori, incentivar el poblament i desenvolupar l'aprofitament agrícola dins d'uns termes ben coherents i atents al marc físic sicuti aquas versunt."

També és interessant el següent text de la pàgina 13: "Les quadres reprodueixen els mateixos criteris d'ocupació que els castells, centrant defensa i població en un indret prominent a l'entorn del qual es delimita amb precisió un terme mitjançant creus i senyals. aquesta entitat menor facilita un desenvolupament ordenat i controlat del conjunt castral. El seu titular garanteix, davant del senyor del castell, tant la defensa com la distribució de l'espai agrari. El receptor -de la quadra- pot ser un cavaller del sèquit del senyor."

De les quadres del terme, en pocs anys Fulleda es converteix en un castell termenat independent del de Tarrés. A Torrelles encara hi ha restes -ara en terme de Vimbodí- del que fou un assentament de població, pot ser el nucli d'aquesta antiga quadra medieval?

Pel que fa a Vall Quadros i l'Espluga Roja la cosa és més complicada..., però, per exemple, sabem la vinculació que tenia Tarrés antigament amb el nucli de Sant Martí del Corregó, sembla que la quadra de l'Espluga Roja es correspondria a l'actual Corregó.
Pel que fa a la Vall Quadros -si com s'apunta al llibre d'història de Vimbodí- correspondria a la Vall del Codós, ens aventurem a dir que el mapa superior amb el terme de Tarrés i les seves quatre quadres potser en té dues de mal situades, el lloc on hi ha Torrelles hauria de dir Val Quadros i, per tant, on diu Val Quadros seria Torrelles...

Aquesta notícia ha estat inspirada en una d'anterior del Bloc Peti qui Peti de Fulleda.

Podeu veure la notícia original, referida a Fulleda al bloc PETI QUI PETI