La Mancomunitat va utilitzar els fons econòmics agregats de les 4 diputacions per desenvolupar projectes de país d’ample abast. Entre aquests projectes van rebre especial prioritat el desplegament d’escoles amb biblioteca pública, ja que l’analfabetisme era molt elevat; desplegar carreteres i camins veïnals, ja que la xarxa de camins i carreteres era molt limitada i molts pobles estaven aïllats; i desplegar una xarxa telefònica.
El desplegament de la xarxa telefònica va adoptar com a criteris i objectius estratègics donar lloc a una xarxa completa per tot el país, cobrint tant l’àmbit urbà com el rural, així com assolint un servei de qualitat a un cost raonable.
Si observeu el mapa amb deteniment veureu que amb la feina de la Mancomunitat el 1922 el telèfon arribava a Vinaixa, Vimbodí i l'Espluga Calba, quedant només sense el servei els pobles de Tarrés i Fulleda.
El 1923, amb la dictadura de Primo de Rivera, la Mancomunitat es va trobar en un context poc propici a la descentralització i al suport de la seva tasca, i el 1925 va ser finalment suprimida i aquesta feina es paralitzà.
A partir d'aquest moment costà encara força anys que el telèfon finalment arribés al poble.
En podeu seguir el procés al llibre "Tarrés. Tessel·la nacional" entre les pàgines 148-150, n'avancem el següent fragment de la pàgina 149:
L'hem llegit i ens ha semblat molt interessant. Moltes gràcies. Aquestes informacions són força enriquidores.
ResponElimina