Retrats de Tarrés (1)

Iniciem una sèrie d’entrades al blog per conèixer el veïnat de Tarrés i la vida al poble d’abans i ara. Si voleu nominar a alguna persona perquè en fem un petit retrat o perquè comparteixi coneixements i historia, ens podeu escriure a tarresaldia2023@gmail.com.

I comencem amb en Ramon Arbós Palau de cal Gili. En Ramon va anar a l’escola al poble, on ara hi ha l’ajuntament, quan no hi havia carrers asfaltats i quan la pluja convertia en fang els carrers, cosa que ens diu agradava a la canalla. També va poder estudiar Batxillerat a Cervera i a Barbastre, on va tenir de company d’estudis un altre veí, en Miquel del carrer de la Costa! Una altra curiositat, va tenir de professor de literatura a en Pere Casaldàliga, català de renom internacional que va viure molts anys de la seva vida a Brasil i reconegut per ser defensor de la teologia de l'alliberament, que demana la necessitat d’alliberar les persones i pobles de la injustícia i l’explotació. Era, ens ha dit, “una bellíssima persona”.

 

Foto i entrevista al Ramon fetes per l'Henar

 En Ramon ens ha explicat la vida de pare entre Tarrés, l’Espluga de Francolí i Barcelona, treballant sobretot a la indústria. Ha notat els canvis al llarg dels anys, com l’acceleració en l’ús de tecnologies digitals. Va saber aprofitar un curs que es va oferir a Tarrés durant dos anys sobre digitalització i internet, tot i recalca que és fàcil d’oblidar si no es practica i que aniria bé fer-ne un altre. També assisteix amb la Lourdes i amb amics de la zona a les conferències que l’Aula d’Extensió Universitària de la comarca organitza dues vegades al mes.

 

En Ramon ha estat involucrat des del principi amb la colla gegantera, pionera a la zona, i els grallers. Ha estat sempre “al peu del canó” com ell diu i, en broma, “quasi per obligació”, ja que el pare era alcalde, el sogre també i el fill, en Ramon Maria que acaba de tancar també el seu darrer mandat a l’alcaldia. Parla amb orgull de les festes que es fan al poble, “de fa anys!” i posa com a exemple les carrosses de la Nit de Reis de Tarrés.

 

Moltes gràcies Ramon per compartir aquestes anècdotes i per estar sempre “al peu del canó”!