UN REPÀS PER LA HISTÒRIA DE TARRÉS DEL SEGLE XX: PREGÓ D'EN RAMON MARIA ARBÓS

Avui pengem el pregó íntegre que en Ramon Maria Arbós i Palau va escriure i llegir per la Festa Major de 2023 de Tarrés. El pregó va fer un recorregut per la història de Tarrés del segle XX, acompanyat de les vivències i memòries personals d'en Ramon Maria. Una classe d'història que val la pena documentar.

Pregó d'en Ramon Maria Arbós Palau de la Festa Major de Tarrés 2023

Bona tarda a tothom (alcalde, regidores, regidor, tarresans i tarresanes, amics de pobles veïns), quan a principis d’estiu van proposar-me fer el pregó de Festa Major d’enguany vaig acceptar tenint present que per mi, com a tarresà és un honor que se t’ofereixi aquesta possibilitat i un acte de generositat per part de l’ajuntament entrant que no podia desmerèixer, per tant, gràcies per proposar-m’ho.

Ja que el llistó està molt alt després del que l’any passat va fer la Txell Bonet... farem el que podrem...
Vaig decidir de parlar de la història recent de Tarrés (ja podeu tremolar perquè parlar d’història pot ser molt avorrit), de la segona meitat del segle XX i dels anys que jo tinc, 50, perquè en aquests darrers 50 anys Tarrés ha canviat molt i espero demostrar-vos-ho amb les meves paraules. 


Al llarg del pregó faré algunes preguntes retòriques, és a dir, de les quals no n’espero resposta, han de servir per fer-vos reflexionar... (potser em surt la faceta de profe, ja em perdonareu...)


Primera pregunta: és el Tarrés actual un poble agrícola?
La resposta : Ara NO, però ho havia estat.

Què és doncs Tarrés? És un poble rural (potser és una definició redundant). És una localitat situada en un entorn no urbà (ciutat) però amb una economia molt diversificada, algunes persones treballen al sector primari (agricultura), algunes més al sector secundari (construcció, indústria, producció d’energia) i la majoria al sector terciari (serveis). A part dels estudiants i jubilats.


Doncs aquest canvi (el pas del Tarrés agrícola al Tarrés rural) s’ha produït en els darrers 50 anys.


És bo o és dolent? És la realitat...
Fem una mica d’història i anem a principis de segle XX.
L’any 1900 Tarrés tenia 361 habitants i al 2023 tenim 121. En els darrers 125 anys el poble ha perdut el 66% de la seva població.
Aquesta pèrdua de població ha tingut oscil·lacions... quin és el moment que Tarrés perd més població?
Entre 1955-1975. el 1955 el poble tenia 239 i el 1975 eren 98 en 20 anys va perdre 141 habitants, el 58% de la seva població.


Però van ser anys on a Tarrés es van fer moltes coses i el poble es modernitzava:
(us dono moltes dades però no patiu, que no hi ha examen final...)


- any 51-52 es construeix la sala parroquial (a pas de vila)


- l’any 56 es modernitzen els rentadors (centre de la vida del poble)


- l’any 57 es fa ca la Mestra


- l’any 58 es comença la cooperativa (el Sindicat)


- l’any 62 es fa la muralla


- l’any 64 es construeixen les Escoles


- l’any 67 s’asfalta la carretera que passa pel poble


- l’any 70 s’inaugura el clavegueram i l’aigua corrent a les cases


- l’any 70 obre la botiga de cal Sico

Quin contrasentit! El poble avança i es modernitza però en canvi la gent marxa? 

L’explicació té un nom «DESARROLLISMO»: als anys 60 esclata l’etapa de major creixement econòmic de la història i Catalunya es consolida com a motor industrial, les fàbriques i els serveis de l’entorn de Barcelona demanden molta mà d’obra i la gent de Tarrés marxa cap a les ciutats busca d’una vida millor.
Què passa al poble?
- TARRÉS també és modernitza (ho em vist amb les obres):


a) el camp es mecanitza i ara amb els tractors no cal tantes mans a treballar, la gent emigra per
prosperar. El primer tractor arriba el 1963. cal Gili, després cal París i cal Pubillet.
b) La vida quotidiana també canvia:
- als anys 60 tenim al poble les primeres televisions, les primeres neveres, les cuines amb gas butà.
- el primer cotxe arriba el 1966 a cal Fermí, un Citroen 2 cavalls.

Però la modernitat i el despoblament portaren també conseqüències menys positives:

Desapareixen oficis artesanals (tres exemples):

- als anys seixanta es deixen de fer forns de calç (la calç es substitueix pels nous materials
industrials).
- el forn de pa tanca el 1970, el Joan Vallverdú esdevé l’últim forner de Tarrés.
- el ferrer, el Francisco Pujol, deixa la seva activitat a finals dels anys 70.


Tanquen infraestructures bàsiques:
- el 1969 tanca el bar del poble; [ ho recull una acta municipal de 20 d’octubre de 1969:
«seguidamente por la presidencia se da cuenta de la situacion en que se encuentra sobretodo el personal masculino al haber cerrado definitivamente el único Café-Bar que existia en la localidad, lo qual priva de reunirse este personal los sábados por la noche y los domingos y dias festivos».]


- el 1975 tanca l’escola nacional mixta de Tarrés.


Doncs aquest és el Tarrés de quan jo vaig néixer el 1973. A mi ja va tocar-me anar a estudiar a fora.

Us explicaré una anècdota de quan era petit (en l’etapa d’ensenyament no obligatori (1-5 anys): la Marta de cal Sico i jo anàvem a l’escola de les monges de Vimbodí, i un dia després de dinar vam decidir escapar-nos (no us diré el motiu pel qual vam fer-ho...). Vam passar per davant del menjador de les monges, no ens vam veure, i un cop fora de l’escola vam travessar Vimbodí fins arribar a la n-240 i allí vam fer auto-stop per arribar a Tarrés. Jo tenia 4 anys i ella 5! Us imagineu pares, si els nens i nenes d’aquí al davant fessin el mateix? Ens van estar buscant unes hores, i érem amagats als baixos de ca l’Hostal.


Recuperem el fil... En aquest moment, principis dels anys 70, Tarrés encara era un poble agrícola: per exemple, normalment a l’estiu, per la intensa feina que hi havia al camp (segar i batre), no es feien reunions de l’ajuntament.

Acta municipal 4 juliol de 1970: [« Seguidamente se acuerda a propuesta del sr. alcalde de que durante este periodo estival no se efectuará ningua reunion del Auntamiento por considerar que es epoca de trabajos muy intensos en la agricultura.»]


ALS ANYS 70 COMENÇA A FORJAR-SE UN NOU TARRÉS

Dos factors importants:

1er molta gent ha marxat del poble... què comportarà això en relació a les cases del nucli urbà?
MOLTES CASES BUIDES

2on Aquestes tarresans i tarresanes que han marxat, tenen feines estables, es comencen a guanyar bé la vida i, es generalitza arreu, ANAR DE VACANCES ....
A partir dels anys setanta tindrem una nova realitat al poble: les SEGONES RESIDÈNCIES i amb
elles arriba un nou concepte, els ESTIUEJANTS!!!

En tindrem de dos tipus d’estiuejants: RETORNATS (amb arrels familiars al poble, reobren la casa familiar i l’arreglen per passar-hi l’estiu) i NOUVINGUTS (sense cap vinculació familiar, en aquest cas compren alguna de les cases en venda): (poso alguns exemples) cal Rafael, els de Sant Feliu, cal Solé, cal Gual, cal Cuixart, ca l’Antonio del Perdiu, cal Juncà, cal Tòfol o cal Montiel. En aquesta rehabilitació de cases o construcció de nous habitatges també hi jugà un paper destacat la Comunitat de Jesús (també arriba als anys 70 al poble).


Què comportaren els estiuejants pel Ramon Maria? Que esperava amb candeletes l’arribada de l’estiu perquè al poble era l’únic de la meva quinta, estava sol. I a l’estiu venien el Jordi de cal Gual, el Joan Francesc de cal Ferran i el Xavi de Vic. «Érem los 4 jinetes de apocalipsis» (amb perdó del mossèn...)

Però en aquells primers anys de jovenets no teníem piscina al poble i anàvem a la piscina a Vimbodí o l’Espluga de Francolí, però no hi anàvem cada dia, ni molt menys! i el nostre àmbit de joc era bàsicament el bosc, fer cabanes... la principal, la del Tobogan.


El final de l’estiu era molt dur, ells marxaven i jo em quedava sol al poble. L’hivern es feia molt llarg...


Bé però tornant al tema... Pregunta: quina creieu que va ser la construcció pública que millor reflecteix aquest nou Tarrés, (EL TARRÉS RURAL) que s’està forjant i que esdevé un punt d’inflexió i atracció tant pels vilatans com pels residents a temporades?


- la pista esportiva inaugurada l’any 1985.


- i sobretot les piscines, utilitzades a partir del 1987.


I quin fet esdevé també un punt d’inflexió i reflecteix el final del TARRÉS AGRÍCOLA?


- l’any 1988 és l’últim on es fa vi a la cooperativa del poble.


- l’any 1998 es dissolt la cooperativa.


Fixem-nos en aquesta dada: l’any 98 Tarrés tenia 22 tractors. Actualment sent molt generosos podem dir que a Tarrés hi ha 12 tractors. (SENT GENEROSOS)

I més i més DADES DEL TARRÉS ACTUAL; (TARRÉS RURAL) 

SOBRE ALS HABITANTS:
- població de dret (empadronats): 121
- població de fet (residents): 89 (79 al nucli urbà i 10 al terme)

Ja ho veieu, he aprofitat les vacances per comptar-vos a totes.


EL RELACIÓ AMB ELS HABITATGES: (sí també he comptat les cases!)
Pregunta: quantes cases hi ha al poble?
97 cases.
Què hi ha més 1s o 2s residències ?
32 primeres residències
40 segones residències
25 deshabitades
A més a més al nucli urbà hi ha 25 solars i 18 (corrals, pallisses o patis)


ALLOTJAMENTS:
 Quants llocs per allotjar-se a Tarrés hi havia el 1973 quan jo vaig néixer? Diria CAP...

En aquest moment a Tarrés hi ha 4 allotjaments turístics amb un total de 38 llits!
Sabeu en quina feina treballa més gent a Tarrés?


Dels 89 residents hi ha 12 mestres/professors (Representa un 13% de la població de fet) així que no en digueu mal de les mestres que segur en teniu alguna a la vora!


I ja concloent la classe d’història podeu veure que el Tarrés actual té poc a veure amb el Tarrés agrícola que em va veure néixer.


Al llarg de la meva vida Tarrés ha canviat i molt, possiblement s’hi han esdevingut els canvis més dràstics en el període més curt de temps des de la seva fundació el 1149.


Cal dir que Tarrés no és un cas EXCEPCIONAL, és una realitat de molts del pobles de la Catalunya del segle XXI.


Entre tots l’hem de fer créixer i adaptar-nos, jo vaig estar orgullós de passar al davant tots aquests anys (amb molta il·lusió i suport de la família, els pares, i amb moltes hores no dedicades als fills, l’Abril i el Pau).

He intentat, amb les persones que m’han acompanyat, posar el meu gra de sorra, tal com al segle XX van fer els meus dos padrins Ramons. I com ara ho fan els que generosament treballen per tots nosaltres prenent decisions i deixant-hi la pell.


Moltes gràcies i bona Festa Major!


Visca Tarrés i visca Catalunya!

Pregó de Festa Major 2023