ENTREVISTA A LA TERESA PALAU, LA CASTANYERA

A la matinada del 15 de febrer del 1956 va nèixer a Tarrés, la Teresa, un dia de fred i neu. Va anar tant de pressa que la comadrona, la Pepita de Cal Engracia, no va arribar a temps. Justament uns dies enrera acaba de passar una onada de fred Siberiano, l’onada de fred més intensa del segle XX que va deixar al país a sota zero durant més de vint dies, es va conèixer com el fred que va matar a les oliveres.

La Teresa va passar els primers tres anys de la seva vida al poble de Tarrès i després va marxar amb la seva família a la costa del Maresme, a Premià de Mar. Moltes famílies van emigrar per falta de recursos. Quan va tornar a Tarrés va estudiar a la seva escola (estava situada on ara està l’Ajuntament) tot el cicle de Primària d’aquells temps, un sistema educatiu franquista. La escola durant el franquisme va tornar a separar als nens de les nenes. A Tarrés no va passar ja que eren pocs, però si es sentaven separats, nens amb nens i nenes amb nenes. Durant tot l’hivern cada alumne portava el seu tronquet de llenya i al mig mati els hi donaven un got de llet (cadascú es portava el seu got amb el colacao o el sucre si ho tenien). Als 12 anys la Teresa torna a marxar, aquesta vegada a l’Espluga de Francolí i no torna a Tarrés fins als 55 anys. Des de llavors viu a Tarrés a la casa Pairal de Cal Arengader i, pel caminet de la torre, cada 31 d’octubre va  la Castanyera a A Cau de bosc a fer disfrutar als nens i les famílies. 

VISCA LA CASTANYERA!

           (Foto Castanyada A Cau de Bosc 2023)

Moltes gràcies Tere pel teu temps i el teu somriure.