Un telèfon a casa per a tot el poble: records de cal Sico

Avui us expliquem un tros de la història de Tarrés de la mà de les vivències i records d’en Ramon Pascual de cal Sico i la Rosa Maria Arbós de cal Gili.

Els dos nascuts i escolaritzats a Tarrés, van començar a festejar cap als 15 anys i han tingut quatre fills. Cal Sico va ser durant molts anys el punt de servei de telefonia del poble. El veïnat hi passava fins i tot hores esperant que hi hagués línia o una trucada acordada. De vegades, els que s’esperaven eren els que trucaven perquè en Ramon i la Rosa Maria havien d’anar a buscar al poble el veí que havia rebut la trucada. Era doncs un habitatge transitat!

Cal Sico també havia tingut botiga durant uns 12 anys després que plegues la del Ramon de ca la Pilar però amb la sortida dels supermercats, els costos de la seguretat social i l’augment de cotxes al poble van decidir tancar-la perquè no es podia competir. En aquells moments havien mirat i tot de fer-la més gran i d’afegir taulells nous i tot, però van veure que en aquell moment era millor deixar-ho córrer.

En Ramon ha fer de pagès i paleta. Amb deu anys els caps de setmana ja ajudava al camp, per example als temps de la vinya. Als 13 anys el pare es va posar malalt i ja havia de treballar per a tots i s’havia de fer càrrec d’un animal, que ‘prou fenia tenia’. Segar i batre es feia tot a mà. Com explica la Rosa Maria, ara hi ha més ajuda, com tractors, no com abans. No va ser fins als 35 anys que va poder comprar un tractor de segona mà, tot i que en Ramon ja pagava la seguretat social als quinze anys. El padrí li deia al Ramon: ‘Tu hauràs viscut el canvi més gran, més que no pas he vist jo’.

En Ramon i la Rosa Maria

 

A casa, calia també preparar els àpats i cuidar les gallines, el porc o la mula. En Ramon i la Rosa Maria ens expliquen els viatges amb carro i mula cap a Prades a vendre préssecs (per exemple a un parell d’hotels que sempre triaven els millors préssecs) o canviar-los per patates. A part de la feina al camp i a casa, tots els serveis al poble requerien feina. L’aigua, per exemple, s’havia d’anar a buscar a l’estiu a diferents pous del terme. I el servei de correus el portava, recorden, la dona de cal Ferrer, que anava i tornava de Vimbodí a peu uns dos o tres cops per setmana.

Ens expliquen que sovint la gent anava cansada. Com diu en Ramon, a aquells temps les esglésies estaven plenes però a l’hora del sermó la gent que treballava tan dur feia alguna capcinada!

Però també recorden els moments d’oci, per exemple, les obres de teatre que feien els joves del poble amb el capellà que hi havia abans. Fins i tot havien fet bolos a altres llocs, com l’Albi, Fulleda o Vinaxa, per Festes Majors o Pasqua.

En Ramon i la Rosa Maria també han parlat de com ha canviat el joc, i com els infants han passat de passar a jugar plegats al carrer a passar molt temps jugant al telèfon. Creuen que potser caldria, com es va fer uns anys a una Festa Major, tornar a portar els jocs de carrer d’abans perquè els més petits d’ara en puguin gaudir.

Moltes gràcies, Ramon i Rosa Maria per compartir les vostres vivències!

Henar i Anna