diumenge, 24 de novembre del 2024

100 ANYS I UN BOCINET DE CASA PER A LA GUADALUPE

Aquest diumenge la Guadalupe Solé Arbós ha fet 100 anys i ha estat homenatjada al Sindicat. Ha estat una oportunitat per retrobar-se amb les veïnes i veïns que, com ens ha explicat, tant troba a faltar des que viu en una residència. La Guadalupe ha estat rebuda també pel govern municipal, incloent l'alcalde Carles Móra i regidora de cultura, Adelaida Villar, el president i la consellera de Serveis Socials del Consell Comarcal de Les Garrigues, i l'anterior alcalde de Tarrés, Ramon Maria Arbós.

La Guadalupe Solé darrera un pastís que diu 'Per molts anys 100'
La Guadalupe Solé celebra el centenari

Abans de la celebració, l’Henar de Tarrés al Dia ha visitat la Guadalupe per fer-li una entranyable entrevista.

La Guadalupe comença avisant 'n’he passat moltes, xiqueta' i que ja no se’n recorda 'de res'. Però durant la conversa ha demostrat que encara recorda molts moments i detalls de la seva vida i Tarrés.

El primer record que menciona és que hi van fer un forn de calç al poble. La Guadalupe va néixer als Omellons però va conèixer un noi de Tarrés, el Lluís, i ‘rient, rient se va fer el casament’. Van anar a viure a Tarrés. Ella va treballar 22 anys a Vimbodí, on hi anava a peu cada dia. També recorda com feien feixos de llenya al bosc i les carregaven i posaven als corrals per passar l’hivern.

El Lluís va tenir un accident amb el tractor el 1980 i la Guadalupe es va quedar vídua, que és quan també va deixar de treballar. Parla de les ‘bones veïnes’ de Tarrés i els molt bons records que en té. De fet, la Guadalupe s’emociona recordant-les i explica com li oferien mates d’enciam o una col del seu horts quan anaven al tros.

La Guadalupe diu que ser sent Tarresana: ‘Tarrés ja no és Tarrés’, diu, ‘ha canviat de la nit al dia’. Ja hi penso ja en Tarrés, molt, molt molt.’ El que li agrada més és la creu de l’entrada que es va fer: ’S’han fet cosetes boniques a Tarrés, no està malament’.

No es pensava arribar a l’edat que ha arribat tot i que també sent pena. Diu, mentre s’emociona, que l’únic que té ara és l’il•liusió d’anar cap a casa i plora al dir: ‘però no hi puc anar’. Afegeix que també comprèn que a casa sola no hi pot estar tot i que diu que com a casa no hi ha res. Així doncs, aquest homenatge ha estat una petita oportunitat per tenir un bocí del Tarrés que tant troba a faltar. Felicitats, Guadalupe!


Tarrés celebra els 100 anys de la Guadalupe al Sindicat

Els grallers i gegants reben la Guadalupe







 

Henar (entrevista), Anna (text) i Carles (fotos)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada