En Joan Pelegrí Riba, ‘una persona gran sí, però vella no’ va néixer a Tarrés el 1937, ‘en una època molt feréstega’, com diu ell. En iniciar l'entrevista decideix començar parlant de ‘l’origen’, abans de parlar de ‘pensaments’.
Dels seus primers anys de vida a Tarrés, hi recorda veure passar soldats dels ‘nacionals’ quan tenia 6 o 7 anys. Va néixer a Cal Perdiu, la primera casa del poble. Ara viu a la Pallissa de Cal Perdiu que ell mateix va arreglar quan es va jubilar.
 |
| En Joan Pelegrí a la pallissa |
A Tarrés va començar anar a l'escola als 6 anys, tot i que a aquella època els mestres ‘de veritat’ els havia tret la dictadura així que no va aprendre a llegir fins que va arribar al poble una mestra formada, quan ell tenia 10 anys. A llegir i a escriure en va aprendre dels 10 al 14. De fet, abans de fer els 14, quan van arribar les vacances d'estiu, ja va deixar l’escola per anar a treballar al camp.
El pare del Joan, una persona ‘seriosa’ i ‘formal’ a qui admirava, treballava a l'ajuntament però el van treure els franquistes i va estar tres mesos a la presó.
Als 18 quasi 19 anys va anar a fer ‘la mili’, a Saragossa. Des que en va sortir als 20, ha treballat a Lleida, primer a una armeria i després a una fàbrica tèxtil on va conèixer la seva parella, la Roser Velasco. Als 60 es va poder jubilar i és a Tarrés on va tornar per tancar cercle i on es va fer ‘gran’.
Des d'aleshores i fins que se sentia amb forces, va poder viatjar molt; Cuba, Canadà, Egipte, Turquia, i una llista que segueix. Però, sobretot, sobretot, ha llegit. Ha llegit molt. Als 14 anys el Joan ja prenia el diari i el pare se li enfadava perquè llegia al tros i deia que era perdre el temps, però, diu el Joan: ‘el millor temps que he passat a la meva vida és llegint’. I escoltant-lo desprèn aquesta saviesa, una saviesa que ve dels llibres i no de títols acadèmics. És també dels llibres, diu ell, on ha après els valors.
El Joan s'ha llegit la Constitució i tot, però té clar que allò que mana en aquest món és ‘la pasta’ i afirma, decebut, que vivim en un món on tot es pot comprar. No té cap creença fins que algú li pugui demostrar. Així doncs no creu massa en les religions — ’n’hi ha tantes!’. Però té la consciència ben tranquil·la ja que és persona de bé i parla i parlaria amb persones de qualsevol fe mentre no li facin mal a ell.
 |
Com altres tarresans i tarresanes, el Joan també va fer teatre. I recorda jugar amb palets i les caixes de llumins, a empaitar-se, o amb la pilota, tot i que afegeix que no hi estava massa per la pilota. Quan es jugava a pilota els diumenges al matí a una de les eres, el Joan agafava un llibre, anava a un recer, i es posava a llegir.
Moltes gràcies Joan per compartir aquesta estona i la teva saviesa!
Entrevista: Roser Seró
Fotografies cedides per: Roser Velasco
Article: Anna Colom
Felicitats, JOAN. Ets un exemple per a tots nosaltres. És un plaer tenir-te de convilatà a Tarrés. Cuida't molt i gaudeix tant com puguis. Una abraçada molt gran a tu, a la Roser i a tota la família. Gràcies, Roser, per per l'entrevista.
ResponElimina