RIMES TARRESANES: VERSOS A LA VORA DE LA FONT

Avui, al blog del poble, compartim un regal molt especial: unes rimes escrites per un veí de Tarrés que ens parlen, amb senzillesa i emoció, de la nostra font.

Entre les pedres velles i els terrers eixuts, la font ha estat testimoni de milers d’històries, de mans agraïdes i camins compartits.

Amb el poema “La Font”, Marinada ens convida a mirar-la amb ulls nous i a recordar tot el que ens ha donat.

Una lectura plena d’arrels, memòria i gratitud.

LA FONT

En un extrem de les Garrigues,

entre les pinyolenques pedres de Tarrés,

hi raja una font, de veres,

en mig de la serena i els eixuts terrers.

Per allí hi han passat molts vianants,

gent de grups tribals,

cavallers croats

o amb lluna i volants;

abats, frares, sacerdots,

i grans pagesos de cor fort.

I allí sempre ha servit a tots,

portessin anells, sandàlies o esclops.

N ́han omplert portadores, galletes, cossis, bidons,

gerres, ribells, olles, cantimplores i sillons.

Per tant, si ens ha donat tot el que tenia, doncs,

per nosaltres és com si fos la millor del món.

Així, per tan bon servei prestat,

com el cor que vol la vida de bat a bat,

sempre la voldrem al nostre costat

amb senzilla harmonia, abundor o escassetat. 

MARINADA (2025)

Gràcies, Marinada, per fer brollar la poesia des del cor de Tarrés.