Les creus de terme són uns dels monuments més característics del paisatge català. Es van estendre sobretot entre els segles XIII i XV i les trobem a l'entrada de pobles, en cruïlles de camins o prop de monestirs i esglésies.
No eren simples creus de pedra. Tenien una funció religiosa, però també simbòlica i territorial.
Marcaven l'entrada al una població i una jurisdicció, protegien els camins i servien com s punt de referència per als viatgers.
També eren l'escenari de processons, benediccions dels camps i altres cerimònies religioses.
PER QUÈ ES DIUEN "DE TERME"?
La paraula terme fa referència al territori i jurisdicció d'una població. Per això moltes d'aquestes creus es col·locaven als límits del terme municipal i en punts que simbolitzaven l'entrada al poble.
Quan un viatger arribava a una creu de terme sabia que entrava en un nou territori, sovint indicava que entrava en un nou espai jurisdiccional o en una nova població.
Tot i això, no sempre marcaven el límit exacte. En molts casos també s'aixecaven en cruïlles importants o davant dels principals accessos al poble.
LES CREUS DE TERME TAMBÉ PROTEGIEN
En una societat profundament religiosa, els camins eren llocs plens d'incerteses: bandolers, malalties, tempestes o accidents podien convertir qualsevol viatge en una aventura.
Per això les creus de terme no només marcaven un territori. També es consideraven un símbol de protecció.
Els viatgers s'hi aturaven a resar abans de continuar el camí, i moltes processors hi feien parada per demanar bones collites i protecció davant les epidèmies.
Eren, en certa manera, la porta espiritual del poble.
PER QUÈ TÉ DUES CARES?
Les creus de terme estaven pensades per "parlar" tant als que arribaven com als que marxaven. Per això tenien dues cares, cadascuna amb un missatge diferent. En una cara hi acostumava a aparèixer Crist crucificat, que simbolitzava la Redempció i recorda el sacrifici de Jesús. A l'altra és habitual trobar-hi la mare de Déu amb l'infant o el Sant patró de la població, com a símbol de protecció i d'acollida per a qui entrava al poble.
No era una decisió estètica. Les dues cares tenien una funció simbològica: una mirava cap als camins i recordava la fe cristiana als viatgers; l'altra mirava cap al poble i posava la comunitat sota protecció.
EL CAPITELL TAMBÉ EXPLICA UNA HISTÒRIA
La part situada just sota la creu és, sovint, la més rica en detalls. Com que el capitell solia ser hexagonal i octogonal, oferia entre sis i vuit cares que els mestres picapedrers aprofitaven per esculpir-hi una gran varietat de figures segons les necessitats de cada poble.
- Sants i apòstols: com Sant Pere, Sant Pau i Sant Jaume.
- Protectors de la pagesia: Sant Antoni Abat i Sant Isidre.
- Històries i Àngels: escenes de la passió de Crist i Àngels a les cantonades.
- Escuts heràldics: símbols de la vila i de les famílies nobles que pagaven la creu.
PER QUÈ N'HI HA DE TANT DIFERENTS?
La seva riquesa artística depenia, sobretot, dels diners i la importància de la població que les encarregava.
Les viles més pròsperes o els grans monestirs podien pagar escultors especialitzats, que hi afegien relleus, Sants, escuts i una decoració molt elaborada. En canvi, els pobles més petits sovint aixecaven creus molt més senzilles, amb una simple columna i una creu de pedra.
També influïa l'època: les més antigues acostumaven a ser més austeres, mentre que durant el gòtic tarda i el renaixement, moltes es van enriquir amb una ornamentació molt més espectacular.
PER QUÈ MOLTES NO SÓN ORIGINALS?
Al llarg de la història, moltes creus de terme van ser destruïdes i greument malmeses.
Algunes van desaparéixer durant la guerra del francès, mentre que moltes altres van ser trencades durant la guerra civil. Moltes encara conserven marques de bales, mutilacions i figures escapçades, testimoni de segles de guerres i destrucció.
Per preservar-les, en nombrosos municipis l'original s'ha traslladat al l'interior d'una església i d'un museu, i al carrer s'hi ha col·locat una còpia exacta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada