Sessió Informativa sobre els Treballs d'Exhumació de la Fossa de la Batalla de Les Garrigues del Cementiri de Tarrés

L’equip encarregat dels treballs d’exhumació d’una de les fosses comunes de Tarrés va presentar divendres 31 de juliol el context en el qual s’emmarquen els treballs i va respondre les preguntes de les persones assistents, inclosos alguns dels familiars identificats, vinguts de fora del poble.

Els treballs són part del Pla de Fosses de la Generalitat que des del 2017 està en marxa per a obrir les fosses de la Guerra Civil i de represaliats del franquisme. El pla està coordinat pel Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica.  

Sessió informativa sobre l'obertura de la fossa comuna de la Batlla de les Garrigues - 31 Juliol 2026

Els treballs comencen aquest 3 d’agost i serà un procés obert durant els matins, quan hi haurà l’equip treballant. Es té constància que en aquesta fossa i podria haver com a mínim 29 persones, la majoria soldats o personal d’intendència de la batalla de Les Garrigues, de les quals n’hi ha cinc de documentades: Miguel Bendicho González, Marcelino de Mora Béjar, Manuel Sebastià Marín, Ramón Tarrós i Josep Fornells Garriga. Justament els familiars d’aquest últim, nascut a Aiguaviva, el Gironés, i que va morir als 29 anys, van assistir també a la sessió informativa i ja havien participat també de l’acte de dignificació de la fossa que es va fer el 2018.

L’Ajuntament de Tarrés conserva una acta d’enterrament, del 12 de gener de 1939, de vint-i-nou cadàvers trobats escampats pels boscos i feixes del terme però l’equip va comentar que segons la memòria local n’hi podria haver més, fins una cinquantena. En el cas d’aquesta fossa, la majoria de familiars no estan identificats, un fet que podria ser degut a la poca edat dels soldats joves que van morir al front, sense fills, i per tant amb opció de menys vincles o memòria vigent.

En el cas d’absència de familiars coneguts, els cossos es reinhumanen al mateix cementiri sota registre. La identificació dels cossos se sol fer a través de l’ADN de restes dentals. Altres restes, com elements metàl•lics de vestimenta, també poden ajudar en el procés d'identificació.

Segons aquesta informació recent, la Generalitat té ara fins a 700 mostres d'ADN de persones mortes durant la Guerra Civil i o la repressió franquista. Representen el 70% dels cossos que s'han exhumat fins ara de 140 fosses comunes. Aquests perfils genètics es creuen amb les mostres que han donat 5.000 familiars de desapareguts, la majoria soldats republicans morts en batalla.

En el cas de la fossa del cementiri de Tarrés, la documentació del banc de memòria històrica contempla que, per la vestimenta, quatre dels difunts serien soldats italians, mentre que els altres vint-i-cinc serien republicans.

A Tarrés i voltants hi ha localitzades quatre fosses més tal i com mostra aquest mapa. 

El mapa de Fosses de la Guerra Civil i la Dictadura Franquista

L’altra fossa més gran és la dels Guascos. Segons testimonis orals documentats, i tal i com diu la descripció al mapa: ‘durant els combats a la zona del coll de Tarrés, 16 requetès van morir per "foc amic". Aquests combatents foren inhumats de forma provisional vora els Guascos, però pocs dies després foren traslladats a Saragossa’.

Una de les fonts més importants per a Tarrés, i que ha recollit testimonis orals del terme i relacionats, i altres documents que inclouen diaris d’operacions, és la de l’historiadora Noemí Riudor, que es pot llegir aquí i que explica amb detall el context de la Fossa de la Violència Revolucionària i la fossa de la Batalla de Les Garrigues.

Per exemple, sobre la Fossa de la Batalla de les Garrigues que es comença a exhumar dilluns, en l’informe s’hi pot llegir:

‘Salvador Pasqual Palau va ser testimoni de les inhumacions. Tenia 9 anys i juntament amb altres infants del poble va veure què passava a l’interior del cementiri. Van estar enfilats a la tàpia del cementiri observant, fins que els van fer marxar. Recorda que entrant al cementiri a mà dreta i cap a la meitat del recinte, hi havia una rasa oberta. El carro que transportava les víctimes, va quedar de vares enlaire, apuntant cap al poble, per tal de descarregar amb més facilitat els morts a la rasa, que estava a la dreta de
l’entrada (Riudor, 2019, p. 9)'.

“Mirant des de dalt, vam veure que va arribar un
carro, o potser ja hi era, això és igual pel cas, que
van desenganxar l’animal i van posar les vares
enlaire, perquè llavors els soldats, els difunts que
portaven els hi quedaven casi plantats i costava poc
de treure´ls dellí. I jo vaig veure, doncs, això, que
havien deixat lo carro així i que van treure un i van
treure de dintre la documentació o deixò, amb una
ampolla, però llavors ja ens van cridar”

Informe de Recerca Oral i Documental de Noemí Riudor i Garcia, 2019

Recordem que el Banc de la Memòria Democràtica de la Generalitat conté, entre altra documentació, vídeos de testimonis orals de la Guerra Civil i la Dictadura Franquista, així com mapes, i un cercador de persones per lloc, període o temes.

Portal del Banc de la Memòria Democràtica