El primer París que vingué a Tarrés es deia Antoni, vers el 1580. No sabem d´on procedia, però sí que treballà com a jornaler per l´Antoni Arbós, i que a l´any següent es casà amb Joana Cantó de Fulleda, iniciant amb ella la pròpia descendència.
Casa seva era al nucli antic de la Torra, anomenada fins fa poc cal París vell, o també Casa dels Moros. Aquest nom que ens suggereix si més no una antigor fora de dubtes.
Pujant per les escales del carrer, estava darrera de l´Ajuntament, separat de l´edifici municipal per un passadís o carreró estret d´uns 2 metres d´ample. Als darreres de la casa també tenia un corral, i en el reclau del carrer que donava a l´Ajuntament hi havia l´únic balcó triangular del poble....
Cal París Vell estigué habitat fins a principis del segle XX, o sigui durant uns 300 anys. A principis de dit segle (1914) es van traslladar a la casa nova de la Placeta (o carrer Montserrat), el solar de la qual havia estat conreu fins llavors mateix.
Un personatge cabdal d´aquesta nissaga és l´Antoni París (1607-1671). Fou batlle de Tarrés, arrendador d´alguns drets de l´Arquebisbe, i prestador de diners al poble durant el segle XVII. Possiblement a efectes d´això, alguns descendents seus van tenir el benefici de ser enterrats dins l´antiga església de Tarrés...
A la dècada dels 70 del segle passat, la Comunitat de Jesús la va comprar, donant-la després al poble per a ser derruïda. Actualment el solar es d´utilitat pública.
Com podem veure fou una altra casa avui desapareguda, però que, fa anys, va tenir una importància considerable.
A dalt, una de les poques imatges que es deu conservar de cal París Vell, amb el balcó triangular. Potser algú reconeix els joves estudiants de la fotografia?
A baix el solar que abans ocupava la casa ara és la plaça de La Torre.
A baix imatge de cal París actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada