Coneixeu la festivitat de la Flama del Canigó? és un ritual per a evocar la identitat comú de les terres catalanas. Té lloc ens els territoris que anomenem Països Catalans, els quals comprenen Catalunya, València, les Illes Balears, una petita part de l’est d’Aragó, i del sud de França. Es celebra just al solstici d’estiu que té lloc entre el 22 i 23 de juny.
Aquesta tradició comença amb la renovació del foc del cim del Canigó, als Pirineus i es finalitza quan aquest foc (metafòricament i literalment), encén les fogueres de la nit de Sant Joan. Aquest acte no tindria lloc sense l’ajuda dels voluntaris, que són els encarregats de repartir el foc per tots els territoris, com bé es pot observar a la imatge. Aquesta manifestació cultural es pot relacionar amb d’altres que també impliquen l’ús del foc i se situen la mateixa nit del solstici d’estiu com les falles d’Isil o la crema d’Eth Hare de la Vall d’Aragó.
És important parlar del fet que aquesta tradició va haver de passar a la clandestinitat per raons polítiques com és la dictadura franquista. En aquest cas va passar a la clandestinitat, però no va deixar de ser un símbolo de pervivència de la cultura catalana i es va anar escampant per tots els territoris de parla catalana fins a arribar al País Valencià.
Els valors i significats que s’atribueixen a l’activitat quant a expressió d’una “tradició” del Mediterrani hem de comentar que té molt a veure amb la reivindicació d’una cultura. Si reflexionem sobre aquesta festivitat, podem veure una clara manifestació de la identitat d’una cultura, ja que la flama es relaciona amb l’element del foc que presenta una simbologia de persistència.
Per cert, bona revetlla a tothom!
Per si teniu interès, us deixem l'enllaç d’un vídeo de la Flama del Canigó del 2018.
Molt bé !! Realment es una evidència més de la cultura catalana i viurà per sempre !! Gràcies !!
ResponEliminaLa Flama del Canigó fa renéixer a tots els Països Catalans l'esperança de llibertat de tot un poble, tot reivindicant la seva cultura, la seva llengua i les seves tradicions. Gràcies, HENAR.
ResponElimina