POEMA DEDICAT A LES DONES DE TARRÉS

Avui al racó de les lletres us presentem un poema d'en Carles Móra i Tuxans, veí i alcalde de Tarrés. El Carles ha dedicat el poema a les dones de Tarrés, coincidint amb el sopar de dones que té lloc el dia 30 de setembre.

DONA, TRESOR COBEJAT

I 

Nena, noia i dona, 

que agomboles les llars, 

que endolceixes la vida 

d'infants, joves i grans, 

que captives i omples d'afanys 

qui t'esguarda i t'admira,

que volent-te batega 

i, si no et té, es plany. 

 

II

Ets pal de paller 

i la família bressoles 

amb tendresa i bon ser 

i coneixes la mida 

del que sempre cal fer. 

 

III 

Ets llum de sol i de lluna, 

roca, balma i cafurna, 

cabana que aixopluga

i del forn de calç, espurna. 

 

IV 

Ets cisterna que alleta 

vinya, conreu i pell bruna, 

que nodreix el blat i l'ordi,

la cançó de les eres i la melodia nocturna. 

 

V

Dona de Tarrés, 

que bruses ton cor 

d'ametller i d'olivera, 

ets boira, neu i pluja 

i bonior en la sequera.

 

VI 

Dona, mare i padrina, 

on l'amor s'assaona, 

tens en els ulls un caliu que enamora; 

cobejat somni, 

i fruita del temps, 

delitosa tothora 

 

VII 

Vola amunt, feliç i lliure, 

que ningú aturi ta volença i saber, 

que la vida et porti un etern somriure 

que el teu camí sigui recte i serè. 

 

Carles Móra i Tuxans

 

Moltes gràcies Carles!